En un procés de canvi intervenen diferents actors, on els principals són les persones o persona que desitgen realitzar el canvi, així com tots aquells sistemes relacionals involucrats en el propòsit.
Quan aquesta persona o grup de persones consideren oportuna la necessitat, incorporen el paper del coach amb la intencionalitat d’obtenir uns millors resultats.

El coach o facilitador no representa la part activa en la realització de les accions necessàries per tal d’assolir el canvi o objectiu. La tasca d’accionar recau a les parts directament implicades i interessades en el canvi i transformació

El coach interactua amb el client, acompanyant-lo en el seu propi procés de canvi, el coach no dóna pautes, ni directrius, ni decideix el què, ni el com, ni el quan fer les accions necessàries per assolir l’objectiu o transformar una situació. El paper del coach és permetre al client que tingui una major comprensió, una mirada global i sistèmica més profunda, clara i concreta de la seva pròpia vida, dels seus recursos, de les capacitats i habilitats que ja posseeix i, que li han de servir per afrontar els vaivens que sorgeixin durant el procés de canvi des de la situació actual a la situació desitjada. I d’aquesta manera que el client sigui capaç amb tota aquesta informació anar destriant aquelles accions més propícies als seus objectius.

Llavors, de quina manera intervé el coach sense ser  aquesta part activa en l’acompanyament al client durant el procés de canvi? Les eines que el coach té a la seva disposició són principalment la seva formació i experiència personal i professional i, és a través de preguntes que va qüestionant al client, reptant-lo a mirar en la profunditat de les seves eleccions, a concretar i buscar afirmacions per tal de prendre decisions propícies a l’assoliment dels propòsits.
Qüestionar permet al client contemplar tot el camp de possibilitats en el que pot escollir, reptant-lo a arriscar-se a deixar el conegut per abraçar noves opcions que abans ni tant sols podia contemplar. D’aquesta manera, des d’un coneixement profund de la realitat actual, visualitzar com vol que sigui el seu nou present i, des d’aquí crear una estratègia d’accions, prendre les decisions i accionar en allò que li ha de permetre assolir-ho.
Només serà a partir que el client iniciï les accions, com a màxim responsable i interessat d’assolir l’objectiu, que el camí cap al nou present es començarà a traçar.

Aquest camí en el canvi, en moments serà fàcil, d’altres més complicat ja que els vaivens durant el camí apareixeran i, atendre’ls generaran aprenentatges que permetran poder-los superar i alhora obtenir recursos per a futures situacions. En aquest moment, el coach també està molt present, permetent que el client contempli les capacitats que ja té per a resoldre aquests vaivens, apoderant a la persona a treure el millor de si mateix i a incorporar nous recursos sobretot en pro d’una vida millor i més enllà de l’obtenció de l’objectiu desitjat.

Amat Centelles

En l’acompanyament a persones individualment, en grups o en organitzacions amb un fi comú; es parla de processos d’acompanyament. Fem referència al fet que per a assolir un objectiu, una fita o una situació, cal fer una transició de l’estat o situació actual a un nou estat o situació, pas necessari per tal que sigui una realitat lo desitjat. Cap canvi o transició és instantània sinó que són progressius. Aquests podran ser més o menys llargs segons la naturalesa de l’objectiu a assolir, de quan ja el sistema conté per a fer-lo possible i, sobretot de quan està disposat el sistema de deixar endarrere l’obsolet i incorporar lo nou, de quan està disposat a arriscar-se i a apostar / prioritzar per a fer-ho possible.

Per això, sempre tot procés en sí mateix té més rellevància que el propi objectiu, ja que aquest seria el “final” d’aquest procés, l’assoliment. Un final concret i alhora incert degut a que pot variar en funció de com va avançant el camí cap a l’assolir-lo. Sense procés no hi ha canvi i sense canvis no s’assoleix cap nou objectiu, sinó que es repeteixen els resultats ja coneguts.

Més enllà d’entendre el procés com a transició que ens porta cap a l’objectiu desitjat, durant aquest camí el client revisa molts aspectes personals i relacionals amb ell mateix, els altres i l’entorn. Ja que tots i cadascun d’ells caldrà valorar i decidir si són o no vàlids per a permetre l’objectiu, reforçar els vàlids, canviar o eliminar els obsolets i incorporar-ne de nous si s’escau.
És especialment aquí on el procés adquireix la rellevància en el propi creixement personal de la persona. Ja que si la persona en sí mateixa no genera canvis propis en l’accionar de manera diferent, tampoc els generarà en aquells entorns a on es relaciona, fent inviable l’obtenció de l’objectiu.

La persona ha de revisar les seves capacitats, potencialitats, habilitats i recursos, i sobretot, fer-se responsable de les seves accions i les conseqüències que aquestes generen, doncs precisament aquestes seran les que faran o no possible l’objectiu, almenys en aquells elements a on la persona pot incidir directament. En canvi, d’altres elements estaran subjectes a conseqüències que dependran d’altres persones i del propi entorn, i amb aquestes només podem ser capaços de gestionar-les de la manera més eficaç possible amb els propis recursos en pro de l’objectiu.

Per això tot procés, atorga una experiència al client i una alta capacitació per a resoldre i assolir nous reptes a mesura que aquests vagin sorgint en el seu viure.

Amat Centelles

En el Coaching i en general en els processos d’acompanyament a persones, el canvi i la transformació representen aquell objectiu final, allò que desitgem assolir i, alhora escenifica el procés en sí mateix. Per això sovint parlem d’acompanyament en el canvi en quan fem referència al procés en si mateix, la transformació representa al canvi ja consolidat i integrat, on lo nou ha substituït a lo anterior.

Tota fita i objectiu és el resultat d’un canvi o transformació de les condicions que hi havia a unes de noves d’actuals, que són les que fan que l’objectiu sigui una realitat. Algunes d’aquestes condicions s’han eliminat al ser considerades obsoletes, d’altres han canviat i també se n’han afegit de noves.

Aquest nou present ha estat generat per les accions realitzades per la persona en sí mateixa i en els seus sistemes relacionals.

Tot canvi és fruit de la generació d’accions diferents a les que realitzàvem fins a aquell moment, ja que és la única manera d’obtenir uns resultats i conseqüències que sí que permetin obtenir les fites i objectius desitjats.

Aquestes accions diferents sorgeixen de conèixer quins són els requisits necessaris per tal de fer possible el nostre objectiu desitjat, així com identificar què hi ha ja actualment, què cal afegir o modificar en el sistema.

El canvi i la transformació és constant i continuat en les nostres vides a mesura que la vivim a través de les eleccions i les accions. Per això, sempre és rellevant la presa de consciència a cada elecció i acció que realitzem i de la manera com les fem, tant en un mateix, com amb els altres i l’entorn. Tot en el seu conjunt condiciona aquest nou present que ha d’acabar permetent l’obtenció dels nostres objectius. Ja siguin grans objectius de vida o objectius puntuals i concrets.

                “Tal com visc el present, genero el meu nou present”

En el coaching acompanyem al client a tenir més possibilitats tant d’assolir els objectius com que els resultats obtinguts siguin els millor possibles. Tenint sempre present que els objectius desitjats estiguin dins del seu cap de possibilitats. Per això cal ser totalment conscient de les pròpies limitacions i dels sistemes en els que ens relacionem i també ser-ne de les potencialitats i del camp de possibilitats.

Per emprendre el camí del canvi, cal coratge de desprendre’s del conegut i arriscar-se a lo nou, sense aquesta premissa no hi ha possibilitat de canvi. Ja que sense canviar la manera actual de fer, no canviaran els resultats a obtenir. I només quan hi ha el canvi és que sorgeix la transformació, tant de la persona com del seu entorn.

És només quan es produeix la transformació, que la persona, l’entorn i els seus sistemes relacionals han incorporat la nova manera de generar el nou present i, per tant s’obté l’objectiu desitjat millorant el benestar i obtenint una vida millor.

Amat Centelles

A mesura que es crea l’estratègia d’accions que han de permetre assolir l’objectiu desitjat, cal alhora materialitzant el camí i, l’única manera possible de fer-ho és accionant, posar-se en l’acció.

En els processos de canvi, avançar és la part bàsica per fer-los possible. Accionar ens permet estar en noves situacions que aportaran noves informacions. I amb aquestes anar validant i revisant l’estratègia d’accions prevista en pro d’assolir l’objectiu per a que sigui la més eficient.

És una part activa del procés per part del client, que requereix de determinació, perseverança, atenció i observació. Al llarg de la nostra vida accionem seguint uns patrons apresos, a voltes aquests han de ser desapresos, transformats i afegir noves maneres de fer més propícies al camí de canvi iniciat.

És una etapa on en l’accionar poden sorgir dificultats. Accions que requeriran d’un esforç extra per a realitzar-les o que fins i tot ens impedeixin assolir-lo. En aquests moments disposar de la presència del coach en l’acompanyament al client, permet revisar de fons, si s’escau reorientar les accions i reiniciar de nou l’accionar amb una major claredat i convicció del seu camp de possibilitats.
Aquestes dificultats poden ser pròpies del client en el seu accionar i les seves resistències. Com també i ha les relacionades amb els altres i l’entorn, que tot i que tot el que fem hi influeix, lo extern no depèn de nosaltres i pot donar respostes no esperades, ja que no podem controlar el que no depèn exclusivament de nosaltres i tampoc hem de pretendre-ho controlar l’incontrolable perquè seria una despesa innecessària d’energia.

L’accionar, que per assolir un objectiu ha de sorgir d’una reflexió conscient, genera acció a acció el procés de canvi. Aquest canvi sempre és global, per tal que l’objectiu sigui una realitat, cal viure en un nou present amb aquells canvis que l’han generat, i això comporta canvis en el que fa referència a l’objectiu i que seran necessàriament canvis globals en el viure i accionar de la persona.

Assolir l’objectiu des de l’accionar és convertir-se en part activa, emissora d’accions que generen canvis en un mateix, així com en els altres i en l’entorn. No podem no accionar, per tant, el més important és realitzar les accions més propícies per a l’objectiu desitjat i en la pròpia essència personal. És com una mena de ball, on totes les parts implicades cerquen l’equilibri, el benestar, el conviure, la supervivència.

En aquest article sobre l’accionar, com a part central en tot procés de canvi i transformació i l´única possible de fer-ho realitat. Estic preparant un article sobre el canvi i la transformació.

Amat Centelles

Un cop ja s’ha concretat l’objectiu que desitgem assolir, un objectiu que per a ésser vàlid ha de resoldre la necessitat que l’ha generat. El que ara ens cal és crear un camí o estratègia d’accions a realitzar per tal que anem assolint pas a pas l’objectiu final.

Per a crear una bona estratègia d’accions, caldrà avaluar i concretar diferents aspectes:

• Per a què l’objectiu sigui possible quins són els requisits necessaris? En un mateix, en els altres i en l’entorn. Estem parlant de tot allò que cal que hi hagi, es realitzi o es produeixi per tal que l’objectiu sigui una realitat.
• Analitzar quins d’aquest requisits necessaris ja existeixen, és a dir, ja formen part de la nostra persona i/o formen part del sistema que ha de permetre l’objectiu.
• Recollir i concretar quins requisits cal incorporar al sistema, els propis de la persona i els externs, i per acabar, revisar i valorar si són possibles i realitzables dins del camp de possibilitats del sistema de la pròpia persona i de l’extern. A mi m’agrada anomenar-los aspectes relacionats amb l’Intra-jo i l’Extra-jo.
• Amb aquests requisits necessaris, possibles i realitzables, caldrà concretar què cal o es vol fer per a afegir-los, és a dir, quines accions realitzarem per tal que es donin els requisits.
• Al mateix temps, es concretarà l’estratègia de les accions que millor possibilitin assolir l’objectiu.

En resum:
# Què cal perquè l’objectiu es produeixi?
# Què ja tinc jo persona / Què ja hi ha en els altres i què té ja l’entorn?
# Què cal incorporar?
# Què puc fer jo per incorporar en mi i/o perquè es produeixi o s’incorpori en l’entorn?
# Quan ho faré?
# Com sabré que ja està fet i incorporat en el sistema de l’objectiu?

Una bona estratègia d’accions sorgeix d’un intens i profund treball de sinceritat, atenció, observació i presa decisions per part de la persona interessada i tot això amb l’acompanyament del coach.

Per això parlo de co-crear l’estratègia d’accions, on el client és el màxim expert i coneixedor de la seva pròpia vida i del seu sistema de relacions i, el coach com la part observadora i experta en els processos de canvi.
On el coach actua com a un ull de falcó i, a través de preguntes permet anar atenent el que diu i no diu el client, qüestionar, reafirmar, clarificar i endreçar la informació. Finalment entre client i coach validar i acordar cada acció a realitzar, de quina manera, quan es faran i com sabran que han estat realitzades.  Per tal d’anar revisant el procés i, si s’escau redefinir accions i estratègies per tal de reorientar el camí cap a l’objectiu desitjat.

Un cop definida l’estratègia d’accions, arriba l’essència de tot procés de canvi, de tot camí per a l’obtenció d’objectius: l’Accionar.
Doncs sense acció no hi ha canvi, tot resta igual inamovible, sense objectiu, sense transformació.

En la propera entrega parlaré sobre el procés d’accionar, el nucli fort de tot procés de canvi.

Amat Centelles

Com a coach podria sintetitzar l’acompanyament en una fórmula patró on cada paraula conté infinitat de matisos.
INTENCIÓ + ATENCIÓ + ACCIÓ = TRANSFORMACIÓ

On la intenció és la demanda que porta el client, l’objectiu desitjat.
La atenció, és posar el focus en la situació actual, que ha de canviar en ella per a tenir les condicions que permetin l’objectiu, per això cal crear una estratègia d’accions que generin les condicions necessàries, escollint i responsabilitzant-se de les conseqüències.
L’acció, és l’accionar posant en pràctica les accions escollides. No podem no accionar, l’important és que les accions estiguin encaminades a l’objectiu.
En el moment que mobilitzem totes aquestes parts en pro d’un objectiu, ja s’està generant canvi i transformació en direcció a l’objectiu.

En aquest article atendrem l’objectiu desitjat, la intenció que ens proposem.

En el coaching i en els processos d’acompanyament en general, ja sigui a persones, grups,  equips de treball o a organitzacions. Quan es parla d’objectiu desitjat, ens estem referint a allò que es vol assolir, a la demanda inicial, a la petició que porta el client quan arriba davant del coach.
El coach, una persona amb les capacitats i les habilitats necessàries per acompanyar al client en els vaivens que puguin sorgir durant el camí que el portarà cap a aquest objectiu.

• De quina manera interpreta l’objectiu desitjat un coach?
  El veu com allò valuós, important i desitjat pel client, com un efecte motor capaç d’iniciar processos de canvi profund, en el fer i en l’actuar de la pròpia vida per tal d’aconseguir-lo. És un objectiu inicial, primari que s’anirà polint, revisant i concretant durant el procés de canvi.
• Què pot ésser un objectiu?
  L’objectiu o demanda del client pot ésser molt variat, inicialment pot ser qualsevol cosa i durant el procés el client el concretarà en allò que realment satisfaci i resolgui la necessitat que l’ha fet sorgir.
  Com a objectius desitjats podrien haver l’obtenir un augment de sou, un càrrec superior, emprendre un projecte, trobar una feina que el satisfaci, prendre una decisió rellevant, potenciar el lideratge davant d’un equip de col·laboradors, augmentar la implicació dels membres d’un departament, equip o organització, executar canvis eficients en reorganitzacions de processos de treball,…
• Revisió i característiques de l’objectiu.
  La demanda que porta el client, podríem dir que es troba en una fase embrionària, i durant el procés d’acompanyament caldrà que sigui concretat i revisat. Cal que el client vagi descobrint diferents aspectes d’aquest objectiu:
  – L’objectiu què resolt, millora i potència?
  – Què ha motivat l’aparició de la necessitat d’assolir l’objectiu, quin és el focus?
  – Quines parts el formen, intervenen, de quina manera aquestes es relacionen en la vida del client i la rellevància que tenen en relació a l’assoliment de l’objectiu.?
  – Verificar si la demanda és possible dins del camp de possibilitats del client, les persones i l’entorn en el que es relaciona.
  – Determinar si l’objectiu és realment el que desitja el client, és a dir, resolt la necessitat que l’ha provocat, millora la vida i alhora li permet obtenir recursos per a situacions futures al client, o en el cas de no ser així, focalitzar la demanda i el procés de canvi en la direcció més apropiada.
• Indicadors que ens faran saber que el camí cap a l’objectiu s’està materialitzant.
  Són elements decidits pel client i acordats amb el coach, que tenen com a finalitat mostrar que el camí cap a l’objectiu va en bona direcció i en quin moment es troba del procés de canvi.
  Es tracta d’esmicolar l’objectiu en micro-objectius i un a un, anar-los assolint. Aquests indicadors o micro-objectius cal que siguin concrets i específics, han de respondre a tres premisses: Què faré, quan ho faré i com sabré que ho he fet?

En aquest article hem parlat de l’objectiu desitjat, les seves característiques i particularitats, que l’objectiu és una font motora i motivadora d’iniciar processos de canvi i de transformació personal.
En la propera entrega parlaré de com crear una eficient estratègia d’accions a realitzar per tal d’assolir un objectiu.

Amat Centelles

El passat 27 de setembre, en Joan Pérez va entrevistar-me en el seu programa “Donem la paraula” a Ràdio Gelida.

En ella parlem de la meva trajectòria com a coach, de la metodologia que utilitzo en l’acompanyament a l’obtenció d’objectius, en què consisteix un procés d’acompanyament i què en pot sorgir.
També del marc de treball del coaching i l’acompanyament de persones en general, dels requisits i ètica del coach i la rellevant importància d’implicació i actitud del client per tal d’assolir els objectius desitjats i que el procés esdevingui transformador.

Podeu escoltar l’entrevista AQUÍ

Us convido a escoltar-la i si teniu algun dubte o consulta, contacteu