En el Coaching i en general en els processos d’acompanyament a persones, el canvi i la transformació representen aquell objectiu final, allò que desitgem assolir i, alhora escenifica el procés en sí mateix. Per això sovint parlem d’acompanyament en el canvi en quan fem referència al procés en si mateix, la transformació representa al canvi ja consolidat i integrat, on lo nou ha substituït a lo anterior.

Tota fita i objectiu és el resultat d’un canvi o transformació de les condicions que hi havia a unes de noves d’actuals, que són les que fan que l’objectiu sigui una realitat. Algunes d’aquestes condicions s’han eliminat al ser considerades obsoletes, d’altres han canviat i també se n’han afegit de noves.

Aquest nou present ha estat generat per les accions realitzades per la persona en sí mateixa i en els seus sistemes relacionals.

Tot canvi és fruit de la generació d’accions diferents a les que realitzàvem fins a aquell moment, ja que és la única manera d’obtenir uns resultats i conseqüències que sí que permetin obtenir les fites i objectius desitjats.

Aquestes accions diferents sorgeixen de conèixer quins són els requisits necessaris per tal de fer possible el nostre objectiu desitjat, així com identificar què hi ha ja actualment, què cal afegir o modificar en el sistema.

El canvi i la transformació és constant i continuat en les nostres vides a mesura que la vivim a través de les eleccions i les accions. Per això, sempre és rellevant la presa de consciència a cada elecció i acció que realitzem i de la manera com les fem, tant en un mateix, com amb els altres i l’entorn. Tot en el seu conjunt condiciona aquest nou present que ha d’acabar permetent l’obtenció dels nostres objectius. Ja siguin grans objectius de vida o objectius puntuals i concrets.

                “Tal com visc el present, genero el meu nou present”

En el coaching acompanyem al client a tenir més possibilitats tant d’assolir els objectius com que els resultats obtinguts siguin els millor possibles. Tenint sempre present que els objectius desitjats estiguin dins del seu cap de possibilitats. Per això cal ser totalment conscient de les pròpies limitacions i dels sistemes en els que ens relacionem i també ser-ne de les potencialitats i del camp de possibilitats.

 

Per emprendre el camí del canvi, cal coratge de desprendre’s del conegut i arriscar-se a lo nou, sense aquesta premissa no hi ha possibilitat de canvi. Ja que sense canviar la manera actual de fer, no canviaran els resultats a obtenir. I només quan hi ha el canvi és que sorgeix la transformació, tant de la persona com del seu entorn.

És només quan es produeix la transformació, que la persona, l’entorn i els seus sistemes relacionals han incorporat la nova manera de generar el nou present i, per tant s’obté l’objectiu desitjat millorant el benestar i obtenint una vida millor.

Amat Centelles